De nou, un any / De nuevo, un año

Ja està ací; després de fer-se  de pregar durant tres-cents seixanta cinc dies, el nou any ha arribat. O, al menys, el seu inici, perquè l’any sencer no ho serà fins al seu acabament, és clar; i això serà dins de tres-cents seixanta sis dies més, perquè aquest any és ”bisiesto”.

Ara mateix el què tenim és un inici d’any ple de tòpics típics que, malgrat això, no deixen de ser-hi certs a la seua manera: a hores d’ara, l’any que avui encetem l’iniciem amb tot un refil de bones intencions. És el moment de plantejar-se canviar eixa dieta que  ens farà millorar físicament; és també  el moment de decidir que farem allò que no vàrem fer  l’any que s’acabat. De prendre eixa decisió que, segurament, ens enfrontarà amb nosaltres  mateixos i, davant l’espill reconèixer que, dissortadament, el  temps no ha deixat de córrer en contra nostra i sí, eixe què en mira des de  l’altre costat del mirall és aquell en que el temps ens ha convertit; i que això ha sigut sense adonar-nos-en que estava passant; i que per  més que ens ho preguntem la resposta és la mateixa: sí; ets tu, encara que el teu record de tu mateix no s’acoste, ni de lluny, al reflex què et mostra eixe vidre maleït, que per més què et coste reconèixer-ho és la veritat, a l’inici d’aquest nou temps. 

Claro que en el año que ahora comienza, igual que en anteriores ocasiones, no estamos solos. Nos rodean personas de otros sexos, sobre todo ahora que ya no basta ser hombre o mujer, si no que reivindican su existencia con un sin fin de posibilidades de género. Personas que de alguna manera influyen directa o indirectamente sobre nuestra vida, aunque no tengamos una relación directa con ellas, y las posibilidades de cumplir con aquello que, inevitablemente, nos propongamos cumplir a la vista del nuevo  tiempo.

Un tiempo que se abre ante nosotros lleno de expectativas; una hoja en blanco dónde escribir, y puede que también describir, las circunstancias que nos rodean y por las que navegamos, mal que nos pese; atravesamos un tiempo en el que nos movemos rodeados no sólo de circunstancias personales. Las diferentes situaciones sociales también interfieren en el devenir de nuestro tiempo y a los que no debemos,ni podemos, ser ajenos.

En el fondo, lo que más claro tenemos es que la vida sigue y en su flujo nos movemos lo mejor que podemos y sabemos, navegando por esta solución vital que nos anima y que también, en ocasiones, modifica nuestras expectativas hasta hacerlas parecer desconocidas y cambiemos las prioridades y objetivos del  año.

Es por ello que en este nuevo tiempo que nos ha tocado vivir, por encima de adversidades personales, guerras  fraticidas y homicidas, pandemias, epidemias, enfermedades y catástrofes naturales, lo que corresponde, nuestro  objetivo prioritario debe ser vivir.

Y a ello hay que dedicarle todas las energías: las físicas y  las mentales.